Un petit poema 'gens' polític d'un amic de Mallorca:
Jo també puc ser polític,
i embutxacar-me doblers,
jo també sabria fer un genocidi lingüístic.
Voldria que es president
prengués sa correcta via,
arreglàs s'economia
i es mostràs més competent.
Que hi va de tort es país:
no se'n fa cap de condreta;
ara se'n van a escoleta
a estudiar es model suís.
Tant de bo que en prenguin nota
i aprenguin a respectar,
i a cada poble atorgar
sa parla que li pertoca.
Bartomeu Crespí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada